LA FELICITAT

ETS FELIÇ QUAN ETS COHERENT ENTRE EL QUE SENTS I EL QUE FAS

El google diu que la felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment.

Preguntant a diferents persones el que pensen de la felicitat és un denominador comú atribuir aquest sentiment a possibles satèl·lits com poden ser tenir una feina que els satisfaci o una parella. Interpreto que per un tant per cent elevat de la població la seva felicitat depèn de factors externs. Si ets de coses externes a tu, si algun dia desapareixen tu també desapareixes en el procés, per tant això tant volàtil no pot ser la felicitat.

Si viatgem a l’úter matern sabem que mitjançant la fecundació del gàmeta femení i el masculí es desenvolupa el zigot, l’embrió i el fetus. El fetus és un petit ésser viu desenvolupant-se, li han fet tot, no ha tingut que fer res, no li preocupa de quin color tindrà els ulls, ni quin aspecte tindrà el seu cos, ni el seu color de pell, no depèn d’ell, no te expectatives, confia en la naturalesa i es deixa portar. Durant els 9 mesos de gestació tenim tot el necessari després no perquè intervenim.

Quan et vas fent gran els pares, l’escola, la cultura, la religió i la societat t’eduquen com has de ser i que has de fer per ser una persona de profit i així ser feliç. Per exemple uns possibles valors en el cas de les dones poden ser formar una família, independència, carrera, encaixar i ser atractiva.

Hi ha persones que no son felices perquè tenen un conflicte intern, el sentiment d’inquietud que tenen dins quan hi ha dos gegants enfrontats, com t’han dit que has de ser i el que tu sents. Potser els teus valors són el creixement personal, l’autoestima, l’espiritualitat, la felicitat i el perdó.

Arribats a aquest punt de consciència ens assalta la pregunta de, com podem ser feliços? Tornant als primers 9 mesos des de la concepció al naixement, tornar al lloc a on ens podem rendir i tenir la certesa que no estarem sols, de que ens guiaran, de que tenim una naturalesa i que podem confiar en ella. Mitjançant la meditació, la contemplació i el silenci connectar amb la font que està dins teu i fer cas a la intuïció, als somnis i a les sincronies. Confiar i deixar-te guiar, deixar d’intentar controlar-ho i estar obert a totes les possibilitats.

L’escriptor  T.S. Eloit va escriure una cita que deia que NO CESSEM DE SEGUIR EXPLORANT I LA FI DEL TOT EL NOSTRE EXPLORAR SERÀ ARRIBAR A ON PARTIM I CONÉIXER PER PRIMERA VEGADA EL LLOC.