viernes, 9 de mayo de 2014

CEREMONIA ANCESTRAL AL SEGLE XXI

Una inquietud imparable per descobrir m’ha portat al Centre Aurora ubicat al Garraf a participar en una cerimònia mil·lenària originaria de Nord-Amèrica. S’anomena Temazcal Xamànic, que significa casa de vapor.
A l’arribar al centre he conegut al xaman argentí que ens guiarà en el procés i als quatre participants.
Al jardí hi ha muntada una cabanya circular amb estructura de vares de salze d’un metre i mig d’alt per tres de diàmetre coberta per mantes i al centre un forat a on es posarà el Foc Sagrat. A davant hi ha una foguera on s’estan escalfant des de fa hores 32 pedres les quals  posteriorment ocuparan el Foc Sagrat. Aquestes pedres se les anomena “abuelitas”.
Hem rebut una breu explicació, el Temazcal es la Pachamama, és la representació del úter sagrat de la mare terra. És una cerimònia de purificació per deixar anar tot el que no necessitem carregar i conduir-nos a un re-naixement.
Hem entrant a la cabanya amb roba de bany i un sarong. Han col·locat sis “abuelitas” al Foc Sagrat i han tancat la porta del Temazcal. S’ha quedat tot fosc, el xaman ha tirat infusió d’eucaliptus sobre les “abuelitas” i a començat la vaporització i a augmentar la temperatura del cubiculum.
En menys d’un minut estem suant. Hem començat amb exercicis de respiració profunda i equilibrant la inspiració i la exhalació. La temperatura ha anat augmentant i la sensació d’ofec està present en cada respiració. La foscor, la humitat i la temperatura d’aproximadament 80ºC juntament amb els càntics i oracions dels natius americans que hem anat fent nostres i acompanyant-los amb instruments indígenes ens ha conduit a un estat d’èxtasis i trànsit, les hores han anat passant i els pulmons hem cremaven en cada respiració, la catarsis era imminent, tinc por, hem cremava tot el cos, la deshidratació està present i entro en crisis activant-se les funcions de supervivència, vull sortir a fora per respirar aire fresc per no puc, sento claustrofòbia, el cor hem batega ràpid i sento formigueig a les mans i als avantbraços. M’estiro i giro el cap en direcció contraria de les “abuelitas” per poder robar una mica d’aire fresc i poder aguantar fins el final.
Hem cridat paraules com llibertat, amor, cèl·lules... des de l’ànima.
Després de casi tres hores ha acabat el Temazcal, ens hem assegut i el xaman ha obert la porta, hem pogut respirar, tornar a omplir els pulmons de vida i m’he pogut relaxar.

Aquesta experiència espiritual m’ha portat a la desesperació, m’agrada perquè quan roso els límits és quan es produeixen els canvis de registre importants.

sábado, 3 de mayo de 2014

LA FELICITAT

ETS FELIÇ QUAN ETS COHERENT ENTRE EL QUE SENTS I EL QUE FAS
El google diu que la felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment.
Preguntant a diferents persones el que pensen de la felicitat és un denominador comú atribuir aquest sentiment a possibles satèl·lits com poden ser tenir una feina que els satisfaci o una parella. Interpreto que per un tant per cent elevat de la població la seva felicitat depèn de factors externs. Si ets de coses externes a tu, si algun dia desapareixen tu també desapareixes en el procés, per tant això tant volàtil no pot ser la felicitat.
Si viatgem a l’úter matern sabem que mitjançant la fecundació del gàmeta femení i el masculí es desenvolupa el zigot, l’embrió i el fetus. El fetus és un petit ésser viu desenvolupant-se, li han fet tot, no ha tingut que fer res, no li preocupa de quin color tindrà els ulls, ni quin aspecte tindrà el seu cos, ni el seu color de pell, no depèn d’ell, no te expectatives, confia en la naturalesa i es deixa portar. Durant els 9 mesos de gestació tenim tot el necessari després no perquè intervenim.
Quan et vas fent gran els pares, l’escola, la cultura, la religió i la societat t’eduquen com has de ser i que has de fer per ser una persona de profit i així ser feliç. Per exemple uns possibles valors en el cas de les dones poden ser formar una família, independència, carrera, encaixar i ser atractiva.
Hi ha persones que no son felices perquè tenen un conflicte intern, el sentiment d’inquietud que tenen dins quan hi ha dos gegants enfrontats, com t’han dit que has de ser i el que tu sents. Potser els teus valors són el creixement personal, l’autoestima, l’espiritualitat, la felicitat i el perdó.
Arribats a aquest punt de consciència ens assalta la pregunta de, com podem ser feliços? Tornant als primers 9 mesos des de la concepció al naixement, tornar al lloc a on ens podem rendir i tenir la certesa que no estarem sols, de que ens guiaran, de que tenim una naturalesa i que podem confiar en ella. Mitjançant la meditació, la contemplació i el silenci connectar amb la font que està dins teu i fer cas a la intuïció, als somnis i a les sincronies. Confiar i deixar-te guiar, deixar d’intentar controlar-ho i estar obert a totes les possibilitats.
L’escriptor  T.S. Eloit va escriure una cita que deia que NO CESSEM DE SEGUIR EXPLORANT I LA FI DEL TOT EL NOSTRE EXPLORAR SERÀ ARRIBAR A ON PARTIM I CONÉIXER PER PRIMERA VEGADA EL LLOC.